TV3 y entropía

Vuelvo despues de algún tiempo sin poder escribir. En esta ocasión encontré un interesante artículo que me motivó enormemente a dejar mi comentario en este Blog. En realidad se trata de una contestación a un artículo aparecido en el Blog del Bloc (El BlogBloc, jejeje).

Bueno, inserto primero el artículo y luego la respuesta....

****************************************************

La uniformitat és la mort, la diversitat és la vida. (M.A.Bakunin)

BlocCallosa | dilluns, 7 de juliol de 2008 | 17:20h

Ens trobem al segle vint-i-u, el segle de les comunicacions i del progrés en molts aspectes, on la taxa d’analfabets en el nostre País està per davall del cinc per cent, una dada increïblement bona si la comparem amb la taxa d’analfabetisme de fa cinquanta anys o la comparem amb la mundial. En aquesta era, com deia, les comunicacions juguen un paper molt important i no sols és la recepció de qualsevol onda arreu de tot el món, sino la capacitat de crítica de tota la informació que rebem i saber captar bé tots els pensaments o ideologies que ens puguen arribar pels mitjans, que bonic és poder decidir tot allò que volem escoltar o llegir i hem d’estar orgullosos d’haver aconseguit la llibertat en aquest aspecte. Ací és on vull arribar, on connecten els dos termes que explicava abans, la millora de la nostra cultura o millor dit de la quantitat de cultura de la qual podem gaudir ens fa cada vegada més crítics sobre el que ens arriba i menys autòmats.

Doncs bé, ja fa uns mesos que la Generalitat Valenciana té en ment prescindir de les emissions de TV3 al les nostres comarques, idea que em pareix tan desgavellada que quan la vaig escoltar per primera vegada pensava que era estúpid el discutir-la ja que ella mateixa ja diu prou sobre el seu contingut. Però la meua sorpresa va ser major quan vaig llegir que el govern valencià intentava interrompre les emissions d’aquesta cadena de veritat. Analitzant-ho bé, què està ocorrent? Quina és la finalitat de la Generalitat? Molts creuen que el govern del senyor Camps té por del que es puga dir en aquesta cadena o simplement no li agrade la informació que dóna TV3, motiu que en pareix de evident absolutisme i que toca la il·legalitat per infringir un dels postulats dels drets fonamentals dels espanyols que és la llibertat d’expressió, de premsa i de informació.

Com deia abans tenim ja un elevat nivell cultural per poder separar entre bona o dolenta la informació que captem, a banda d’això, nosaltres com a persones físiques tenim el dret de decidir el que volem escoltar o llegir i no necessitem que ningú ho faja per nosaltres; el govern valencià no és ningú per dir-nos el que hem d’escoltar o quina cadena de televisió hem de veure. Per un altra banda, potser que el senyor President de la Generalitat tinga uns altres motius en el seu cap, com per exemple, el confondre i orientar el pensament dels valencians cap a on ell desitge, potser que no vuiga que nosaltres ens preguntem per què els nostres hospitals estan abarrotats o per què en moltes escoles valencianes s’estudie en barracons o no hi haja personal suficient per oferir una educació en Valencià. Tots aquestos motius poden ser bons per a que un polític que no ha solucionat aquests problemes i n’ha creat un bon grapat més, vuiga desviar la nostra atenció.

Un altre cas semblant és el voler diferenciar el Valencià del Català, tractant aquest tema, sols puc dir dos coses, una és que sabent com estan les coses a les nostres comarques, que els nostres llauradors no poden viure, que tenim més del setanta per cent de la costa destruïda, que la nostra economia solament es basa en la construcció amb el perill que això suposa i que ara estem notant i molts més problemes que hem de solucionar, cal preocupar-se de tot açò no per si el Valencià no és Català o amb la fórmula 1 o altres bajanades que sols fan que augmentar el deute públic i disminuir les inversions d’on són necessàries com de l’educació o de la sanitat; la segona cosa que puc dir sobre la repetitiva obsessió del senyor Camps de diferenciar el Valencià del Català és molt senzilla: ni el senyor Camps ni els seus consellers són filòlegs.

Aquests solament són dos exemples que he volgut mostrar de la important arma que posseeixen els partits majoritaris que aprofiten les seves majories per poder orientar el nostre pensament cap on ells volen o desitgen depenent del moment o de la situació. Pense que aquesta arma és la que més hem de témer en aquest segle que, com deia abans, els mitjans juguen un paper fonamental i són els partits majoritaris els que tenen domini sobre molts d’aquestos.

Explique tot açò per provar que les majories i els grans estats estan caducant, és a dir, crec que ja no és necessari complir al peu de la lletra aquella vella frase que deia: “la unió fa la força”; sí, en moltes ocasions d’antany aquesta dita ens ha ajudat, quan moltes minories s’ajuntaven per poder combatre alguna força dolenta que solia ser majoritària i precisava la unió de molts pobles que oblidaven les seues diferències per fusionar-se en un sol bàndol. La veritat és que açò pot arribar a ser molt bonic, però si ho pensem bé, aquestes aliances solament perduren en èpoques d’extrem, i és curiós que en els últims episodis de la història aquests fets no és repeteixen amb tanta freqüència com fa uns centenars d’anys, potser que pensant-ho encara millor ens adonem que sí han succeït alguns d’aquestes unions en els últims anys com ara la URSS, que solament va produir repressió i pobresa per a tots aquells que estaven obligats a viure junts quan de veritat no ho desitjaven, clarament viure forçosament en qualsevol condició no agrada a ningú, també podem pensar en un cas d’unió però que no és tan perjudicial, al contrari, aquest és la Unió Europea, la diferència entre aquestes aliances és que la darrera respecta els diferents costums, idiomes, cultures sense obligar a cap dels seus components a perdre res de la seua tradició. Considere que solament aquestes unions poden ser vàlides per al segle que ara comencem, tot açò també es pot explicar de manera científica, i és que existeix una llei química que explica tots aquestos processos: la llei de l’entropia, aquesta diu que la matèria i l’energia que conforma el univers tendeix al estat de màxima entropia, es a dir, tendeix al màxim desordre, concentrar molta matèria i energia unida en un sol punt és inestable; potser que amb aquesta afirmació científica em justifique millor, però he d’admetre que com tots sabem, el ser humà és un món apart i ja fa molts anys que deixarem les lleis naturals com a exemple del nostre comportament.



Resumint, la diversitat, que és una de les principals característiques del nostre planeta, és la que marcarà el rumb de la nostra societat i el respecte entre minories i a les minories serà el que donarà un bon futur replet de prosperitat i progrés per a tots. Hem de buscar els nostres arrels i defendre’ls així com respectar els arrels i els costums dels altres, com deia Raimon: “qui perd els orígens perd identitat”.

Joan Tasa i Manera

BNV de Callosa d’en Sarrià
************************************
Estimado Joan:

Estaba leyendo su artículo con gran interés pero con la extraña sensación de que se mezclaban multitud de axiomas que una vez se han combinado adecuadamente dan como resultado un discurso falaz. Empezando por el final de su discurso, el principio de entropía es un principio que explica ciertos estados de la materia, pero que dificilmente es aplicable "tal cual" a los cambios politico-sociales. De hecho es un concepto que en sociología se disuelve completamente cuando se trata de Democracia, dejandose unicamente su aplicación empírica a sociedades bajo regímenes autoritarios. Es cierto que es perfectamente aplicable a episodios históricos como el del desarrollo del marxismo, en sus diferentes formas, y con sus diferentes finales, todos ellos desastrosos. Pero creo que una vez llegado a este punto usted entra en una serie de contradicciones dificilmente entendibles. Por una parte nos dice que los grandes estados estan caducando (supongo que se refiere a la fórmula de estado como puede ser el Español, Frances o el Estadounidense, por ejemplo). Pero,... ¿No es la Unión Europea una entidad que tiene por fin una unidad política, social, cultural, con un acervo propio? ¿No establece políticas exteriores únicas? ¿no camina, en esencia, hacia la constitución de un gran Estado de Estados?. Y bien, ademas de esto, ¿no basa sus principios de igualdad, libertad y pluralismo de "sus ciudadanos" a imagen y semejanza de las grandes constituciones Europeas, como por ejemplo la Española?. ¿Sería posible que usted esté hablando de "otra" Unión Europea que no existe?.
Continuando con sus "axiomas", es muy interesante ese brindis al sol en lo que se refiere a la cuestión de TV3. Es sencillo decir lo que usted dice, eliminando componentes básicos de un completo análisis de la situación. De esta forma se deja al desnudo esa parte sensible que le interesa mostrar, ocultando la que no interesa. Y, amigo mío, esto es precisamente lo que usted critica. El debate sobre lo que un ciudadano de la Comunidad Valenciana puede o no puede ver, de las restricciones a su libertad y tantos otros excesos de su discurso, choca frontalmente con el hecho de que la Generalitat Valenciana, como cualquier otro organo soberano elegido por el pueblo, debe someterse al imperio de la Ley y hacer lo que corresponda y dictamine la Ley que regula las televisiones autonómicas (y quien no lo vea asi que lo recurra en los tribunales). De otra forma, podriamos perfectamente solicitar que Telemadrid emita en la Comunidad Valenciana, y por que no, la televisión de Castilla y León, o la de Murcia, que son vecinos con los que compartimos muchas cosas. Fijese que dislate haciendo uso de su propia fórmula magistral. Sin embargo, no seamos necios, porque el hecho en si es que no estamos hablando del "derecho a elegir" ó de "libertad". De lo que se habla en su artículo es de una hábil maniobra desde la Generalitat Catalana, gobernada por partidos de corte Catalanista, que curiosamente convergen bastante con la política del Bloc y que trataban de poner a servicio de las corrientes pro-catalanas un instrumento a través del cual transmitir "los mensajes", cualesquiera que éstos fueren (cosa que ya ocurre hace una veintena de años de forma ilegal). Un ejemplo muy aclarativo de la situación nos lo regala el President Montilla cuando sugiere un pacto por el cual "se deje de decir Pais Valencià a cambio de dejar los repetidores emitir". Muestra mas que suficiente de que si en TV3 se dice Pais Valencià o Comunidad Valenciana (nombre oficial) es por orden e imposición gubernamental ¿es esta la famosa libertad que reclaman? ¿Esta Televisión es la que nos hará mas libres? ¿Que otras imposiciones tratan de "moldear" nuestra voluntad y entendimiento desde la TV3?

Si realmente lo que se defiende es la cultura propia, la libertad, el pluralismo y todo lo demas, independientemente de cuestiones políticas ¿por que no sugieren que Canal Nou emita en Cataluña? Sería una propuesta del Bloc que yo apoyaría. Y en Lleida agradecerían oir una lengua con las peculiaridades que sus antepasados nos dejaron en estas tierras...